A L' ALTRA PUNTA DE LA CORDA
No ens enganyem, el món de la muntanya és prou tancat. A voltes és difícil trobar gent amb la qual escalar, amb la qual eixir a fer activitat. Però jo he tingut molta sort. Molta. Des del principi vaig coincidir amb un grup de cracks, que em van ensenyar i em van permetre compartir amb ells la muntanya. Mira que és difícil trobar companys de cordada… doncs en aquell moment (cap a l’any 2009) i en aquell lloc (el Centre Excursionista d’Alginet), coincidirem lo milloret de cada casa. Va ser com tocar-me la loteria, però millor... el que passa és jo això encara no ho sabia. A Bauti el vaig conéixer al principi, i des del primer moment formàrem una cordada un poc peculiar. Jo sóc xicotet i lleuger, i Bauti era un tiarró de 85 kg amb pinta de víking hipster. A mi m’agradava la idea d’eixir a la muntanya amb ell perquè em donava la sensació que, si en qualsevol moment jo em lesionava i no podia caminar, ell seria capaç d’agafar-me d’una revolada, tirar-me damunt del seu llom i arri...
